Això només pot passar,
si és nou, amb un llibre del Màrius. Passa amb els llibres antics
que crien animalons de tota mena, animalons que a vegades fugen
enèrgicament quan treus els llibres del prestatge o que queden
amagats forada que forada un full i un altre i un altre...
Amb els llibres nous no
passa; no hi ha temps, no hi ha esca, aquests llibres nous normalment
son poc mengívols, els fan amb materials la biodegradabilitat dels
quals els fa esdevenir metzinosos... Per això parlo
d'excepcionalitat!
Me'l van regalar fa uns
dies. És un exemplar de L'esfera insomne, col·lecció alabatre de
LaBreu Edicions, publicat el 2015.
Aquí teniu la tapa, em
van dir que el "bitxo" que l'exorna el va triar el mateix autor:
I ara mireu la cara
interior de la contratapa, just a sobre el cau reservat al CD:
més detall:
Sí, un insecte! No hi entenc (sempre vaig catejar en naturals),
probablement un paràsit, un d'aquells que semblen tenir la panxa
plena de sang aliena. Ah, què terriblement Sampere, tot plegat!
Sobre la seva veu digitalitzada, sobre el seu verb desbordat, quelcom
s'ha fet carn d'insecte...
No sé, hauré d'adquirir
algun d'aquells insecticides translúcids que diu ell...On collons
els venen? A Andorra?
(El llibre, no cal dir-ho, es boníssim, pletòric...)
(El llibre, no cal dir-ho, es boníssim, pletòric...)
