El llibre podia ser qualsevol llibre de text o de consulta. En aquest cas es tracta d'una edició impresa a Girona el segle XVIII "ex. Typ. Narcissi Oliva" de la Exercitatio Dialogistica Linguae Latinae de Vives anotat per Pedro Mota i completat amb un índex de paraules difícils en llatí, espanyol i català de Joan Ramírez (aquí en podeu consultar un altre exemplar).
Ens fixarem, però, en allò que és únic: les anotacions de tres propietaris successius. Utilitzen formes convencionals, que no deixen de tenir, però, el seu encant. Com podrem observar, a més, a algun d'aquests estudiants els hi convenia de debó esforçarse en el llatí (només cal veure, més avall, com escriu un dels adagis erasmians).
Altres anotacions ens fan pensar en l'avorriment que a vegades ataca l'estudiant o a la necessitat perentòria d'anotar una frase (tal vegada una traducció, una idea pelegrina o qui sap què...
Aquest llibre es de Joseph
Serralta y Brandia si
lo pert darae tres quartos
q de? trobas â 14 de Juliol
en lo any
1796
desenganys del mon
y soledats de la vida
- - - - - - - - - - -
Primum egina pueros
optimas alis. Hierusalem
Hierusalem com mes
anam manco valem
Hic Liber inter est
mea Dominico
Pagés Lido Vale
-
- - - - -
Allador sabio ÿ prudente
el libro que tu has allado
sabes que ÿo le perdido por
tenerlo mal guardado a tus
manos a llegado si buena
persona eras sapias que me
lo (vo)lbieres y si mi nombre
quieres ver me digo
con Christo Morir.
Hic Liber interest
mea Joan Pau
Pau Pallares Estudian
-
- - - - - - - -
sumo concessi
concedint vos al perdo
an al minyo que corria sense lo
barret · la pobre
cansat
pendra dos tassas de vi
despres del treball
