No és un llibre massa antic. Es tracta d'una simpàtica i premiada novel·la de lladres i serenos que es llegeix fàcilment. L'autor, Agustí Vehí, traspassat prematurament fa uns anys. Llàstima.
El destinatari de la dedicatòria, també traspassat, l'endevinareu fàcilment a partir del text dedicatori. Si algú es despista us diré que a la mateixa parada dels Encants hi havia diccionaris de dubtes i eines similars que portaven el segell de una coneguda revista que des dels primers temps de la transició combinava el periodisme d'investigació un xic sensacionalista (grans titulars i il·lustracions fotogràfiques) amb dones destapades (les famoses ocupaven la portada). Vet aquí la dedicatòria, amb "lapsus calami" inclós:
Per amb
(sic) Xavier
amb tota la
meva
admiració
per la
persona que
amb un
valor
personal admirable
i una
capacitat
d'anàlisi
fora del
comú, ens
va
ajudar a
entendre
els punts?,
els moments
i els grups
més foscos
de la nostra
petita,
fràgil i
difícil
democràcia!
Gràcies!
Amb tot
el meu
respecte.
Signatura
(Agustí?)
